Gestionar el territori amb cavalls: com funciona?

Quan pensem en la gestió forestal i la prevenció d’incendis, sovint ens venen al cap desbrossadores, maquinària o ramats d’ovelles i cabres. Però els cavalls també poden ser uns bons aliats en la cura del territori.

El pasturatge regeneratiu amb cavalls és una pràctica de gestió del paisatge que pot esdevenir una eina clau per a la gestió forestal, la millora de la qualitat del sòl i la prevenció d’incendis.

Diferents estudis apunten que aquesta pràctica aporta nombrosos beneficis ecològics i ambientals. Aquests posen de manifest la millora de la salut del sòl, reduint-ne l’erosió i la degradació. A més, investigacions més recents asseguren que aquest model de gestió també pot ajudar al control del sotabosc, de manera similar a com ho fan els ramats d’ovelles i cabres. En reduir la càrrega de combustible disponible, disminueix la intensitat potencial dels incendis forestals i se’n faciliten les tasques d’extinció.

Però, en què consisteix exactament el pasturatge regeneratiu?

El pasturatge regeneratiu és un sistema de gestió ramadera basat en el moviment controlat i rotacional del bestiar entre diferents unitats de pastura. Aquest model busca optimitzar la càrrega animal i els temps de descans de la vegetació per evitar el sobrepastoreig i permetre la recuperació de la coberta herbàcia entre cicles de pastura.

En el cas dels equins, la dieta es compon principalment de plantes herbàcies i gramínies. Mitjançant una rotació planificada, els animals pasturen durant un període limitat en una parcel·la determinada i són traslladats a una altra abans que la pressió de pastura comprometi la regeneració de la vegetació. Aquest enfocament permet mantenir una estructura vegetal més diversa i resilient, alhora que es maximitza l’aprofitament dels recursos forratgers disponibles.

Beneficis per al sòl

Aquest sistema de gestió genera múltiples efectes positius sobre les propietats físiques, químiques i biològiques del sòl, especialment en contextos degradats o amb processos avançats d’erosió.

El trepig dels cascos dels cavalls exerceix una acció mecànica moderada sobre la superfície del sòl, que contribueix a la microalteració de la capa superficial i facilita la incorporació de llavors al perfil edàfic. Aquest procés millora les condicions de germinació i establiment de la vegetació, especialment en sòls compactats o amb baixa activitat biològica.

Els excrements (femta i orina) actuen com a fonts naturals de nutrients, aportant nitrogen, fòsfor, potassi i matèria orgànica al sòl. Aquesta fertilització natural incrementa la capacitat de retenció hídrica del sòl, millora la seva estructura i estimula l’activitat microbiana, factors clau per a la recuperació de sòls empobrits. El pasturatge moderat, quan es gestiona adequadament en termes de càrrega animal i temps de descans, promou un augment de la coberta vegetal i de la diversitat d’espècies herbàcies. Aquesta major coberta protegeix el sòl de l’impacte directe de la pluja i del vent, reduint significativament els processos erosius i la pèrdua de capa fèrtil.

Com a resultat, una gestió adequada del pasturatge amb equins contribueix a incrementar els continguts de matèria orgànica del sòl a un ritme superior al de sistemes convencionals, facilitant el segrest de carboni i la mitigació del canvi climàtic. A més, afavoreix la biodiversitat edàfica i vegetal, i redueix els processos de degradació, desertificació i erosió, aspectes especialment rellevants en el context de la crisi climàtica i de pèrdua de fertilitat dels sòls agrícoles i forestals.

Cavalls com a eina de gestió forestal

La gestió forestal amb cavalls no es limita a “deixar-los pasturar”. Es tracta d’un ús planificat del bestiar equí dins d’estratègies de silvopastura i prevenció d’incendis, amb objectius concrets de reducció de biomassa inflamable i manteniment de paisatges en mosaic.

En diversos projectes a Catalunya i Espanya, els cavalls s’utilitzen per:

Crear i mantenir franges de prevenció d’incendis: zones on es redueix la càrrega de combustible (herbes fines, matollars i branques baixes) mitjançant el pasturatge, evitant o reduint l’ús de maquinària i desbrossadores.
Obrir el sotabosc i diversificar l’estructura vegetal: el pasturatge selectiu de gramínies i, en algunes races, de matollars i petites llenyoses, contribueix a trencar la continuïtat vertical i horitzontal del combustible, un factor clau per evitar que els focs passin a capçada.
Mantenir paisatges en mosaic: combinant zones pasturades, zones de descans i zones no pasturades, es generen estructures més heterogènies que dificulten la propagació ràpida del foc i afavoreixen la biodiversitat.

A Catalunya, per exemple, la Diputació de Barcelona impulsa la silvopastura com a eina de gestió forestal i prevenció d’incendis en el marc del projecte europeu LIFE AgroForAdapt, amb ramats que pasturen en zones forestals per reduir la càrrega de combustible i mantenir els boscos més oberts i resilients.

Al municipi de Tarrés (Les Garrigues), un projecte de silvopastureig combina ramats d’ovelles, cabres i cavalls en parcel·les forestals estratègiques, utilitzant tecnologia GPS i tanques virtuals per controlar els moviments dels animals i assegurar una rotació adequada que permeti la regeneració de la vegetació.

L’Associació Forest Horses, a Olesa de Bonesvalls, treballa en la restauració forestal i la creació de franges de prevenció d’incendis pasturades per cavalls dins del Massís de l’Ordal, amb l’objectiu de sanar els boscos i disminuir el risc d’incendis evitant al màxim l’ús de màquines i vehicles.

I a Olèrdola, el projecte de Cal Marc, impulsat per l’Associació GENS, treballa en aquesta mateixa línia de gestió regenerativa del territori. En aquesta finca s’està desenvolupant un model de pasturatge regeneratiu amb cavalls orientat a la millora de la salut del sòl, la recuperació dels espais oberts i la reducció de la biomassa vegetal en zones estratègiques. El projecte combina la conservació de la biodiversitat, la restauració ecològica i la prevenció d’incendis mitjançant una gestió planificada del pasturatge.

Els cavalls també poden ajudar a prevenir incendis forestals

Un estudi interdisciplinari liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Lleida (UdL), publicat a la revista Agroforestry Systems, apunta que els cavalls poden convertir-se en una eina molt valuosa per a la gestió forestal dels paisatges mediterranis i la prevenció d’incendis.

Fins ara, la major part de la recerca sobre ramaderia extensiva i prevenció d’incendis s’havia centrat en ovelles i cabres, ja que tradicionalment es considerava que els cavalls eren animals que pasturaven gairebé exclusivament plantes herbàcies i que tenien poc impacte sobre la vegetació llenyosa. Aquest estudi qüestiona aquesta idea.

Els investigadors van analitzar tres sistemes de pasturatge diferents: cavalls de Przewalski en semillibertat a la Reserva Nacional de Caça de Boumort, cavalls de raça pottoka al Parc Natural del Garraf i cavalls creuats utilitzats en actuacions de pastura dirigida. A partir de l’anàlisi de cinquanta mostres fecals van comprovar que la dieta dels cavalls varia segons la raça, el tipus de paisatge i la gestió aplicada.

Els resultats mostren que les races rústiques, com la pottoka, consumeixen inicialment gramínies fines, altament inflamables, però, a mesura que aquestes disminueixen, adapten la seva dieta i incorporen plantes llenyoses. D’aquesta manera contribueixen tant al control dels combustibles fins com dels més gruixuts, ajudant a mantenir el sotabosc sota control.

L’estudi conclou que aquesta capacitat d’adaptació converteix els cavalls en un complement molt interessant a les ovelles i les cabres dins de les estratègies de silvopastura i prevenció d’incendis. Alhora, el seu paper contribueix al manteniment dels espais oberts i dels paisatges en mosaic, dos elements fonamentals per reduir la propagació dels grans incendis forestals. Els mateixos investigadors assenyalen, però, que encara calen més estudis a llarg termini per quantificar amb precisió el seu impacte sobre la reducció de la biomassa inflamable.

Aspectes molt interessants que cal tenir en compte en el món actual.